1. |
Bedoll
01:17
|
|
||
Senzillament, vinc amb la llum. Duc el sol sota l’escorça clara del bosc. En aigües dolces, estiro arrels i afermo la terra.
Sóc la delicada duresa del riu quan l’embat del temps és glaç i el llamp es fon.
I del meu son, desperto silenciós d’entre les boires desfent el somni. Respiro i sento com brota la vida a les fulles dels meus dits.
|
||||
2. |
Servera
01:16
|
|
||
Em vesteixo amb la verdor del sotabosc quan creix la llum. Faig dolces flors. Faig peres bones per ser aliment quan siguin madures, saben la màgia de caure a terra.
Sóc l’alegria a dins el bosc, i en el pendent de la carena, vaig cap amunt, ja ningú em para.
No tinc preguntes, sóc la resposta.
|
||||
3. |
Freixe
01:20
|
|
||
Creixo amb la força immensa del mar i sóc també la barca que hi navega. I en fonda terra, hisso les branques, per fer volar les llavors i deixar que el vent les endevini, com paraules que germinen, arrelant en la profunditat del saber donar fruits.
M’obro al present i m’entra el bon temps.
|
||||
4. |
Vern
01:23
|
|
||
Visc en els camins humits de la terra. Em banyo, d’arrels i tronc. I sóc la terra de dintre l’aigua perquè damunt s’hi faci vida.
Sóc el foc que destrueix, la
lluita que no es veu i la força del guerrer que defensa l’esperança del color verd.
I després de la tempesta, arribo sempre amb brots de calma.
|
||||
5. |
Salze
01:10
|
|
||
Estimo la llum i l’aire pur, i en aigües transparents, m’hi veig la Lluna de cara. I hi danso. Cançons i emocions de l’aigua clara que em banya les branques que el vent em pentina.
Tinc la saviesa de la natura, sóc instintiva i curativa.
Troba inspiració a aquell que beu del meu encanteri, i riu avall, llença les pors.
|
||||
6. |
Arç blanc
01:14
|
|
||
Les fades em vesteixen de flors, cada primavera, per cridar ben blanc que ha arribat el bon temps.
Dóno recer, nèctar i fruitets.
Sóc molt estimat i per molts, sóc visitat. Ara, cal tenir cura, car en la tendresa, dissimulades, hi tinc espines, per si de cas, se’m mengen massa o em fan sagnar. Que si punxo, ho faig de veritat.
|
||||
7. |
Roure
01:14
|
|
||
Amb una presència majestàtica, escric la història del temps a la meva escorça. M’he fet el cor robust, d’una fusta que ho aguanta tot. I així bo i després de mort, aguanto masies i sóc el dintell de la porta. I si vols saber el fruit de tant treball, cap dins una gla, que sense saber-ho, sap fer-se roure i fer-se eterna.
|
||||
8. |
Boix grèvol
01:58
|
|
||
Vull ser immortal com el roure, però en femení. I en la foscor, ser la viva obaga, i en llocs ombrívols, fer-me el cau.
Quan el Sol ple d’estiu punxa com arestes les meves fulles, sota meu, hi ha el resguard de mig camí. Sóc d’una ombra radical i estic protegit. Mai no perdo el verd, i el vermell, em distingeix.
|
||||
9. |
Avellaner
01:19
|
|
||
Com rajos rutilants, els meus troncs creixen per abastar tot el cel i obrir-se a la saviesa.
Sóc l’arbre que inspira les muses que ho inspiren tot.
Dins la closca, el fruit de la vida ens dóna el moment fèrtil que alimenta l’espèrit.
I si cerques allò que no saps on trobar, confia en les meves vares i deixa de buscar.
|
||||
10. |
Vinya
01:21
|
|
||
Amb devoció, han fet de mi, deserts de vins i feixes a mil. De cap a la tina, demano Sol. Maduro al punt de la pluja i m’entrego a mans i coves que s’omplen de vinya abundant.
Sóc de viure amb companyia, com és el vi, per beure’l junts. Ben emparrada i amb arrels fondes, puc arribar-te, sincerament.
|
||||
11. |
Heura
01:28
|
|
||
Parets, troncs i sòls em sostenen en el meu camí sempre endavant. Com un espiral que tot ho abarca, m’enfilo i abraço la verdor dels anys amb esperança.
Valenta i impetuosa, sóc la reina del sotabosc.
Sóc impertèrrita i no em faig enrera, sempre reneixo, tinc el secret del cicle etern. I de la mort, en faig la vida.
|
||||
12. |
Canya
02:09
|
|
||
Visc el misteri de ser-hi sempre, de refundar-me, d’anar sempre més enllà. El vent em travessa, les fletxes apunten el cel i xiulo amb llibertat.
Creixo d’arrels en la força de la foscor que ningú veu.
Puc ajudar-te o donar-te sostre, si en temps de fred, em prens. Puc ser una que no s’acaba i moltes que han de venir.
|
||||
13. |
Saüc
01:48
|
|
||
Sóc una fada madrina que omple de perfums i flors la saviesa. Sóc una bruixeta bona amb fruits silvestres que fan delir. I puc ser el mateix dimoni, si em cremo al foc. Sóc un bon arbre i dic: fuig d’aquí, a qui no vull pel camí.
I a la vora de gent feliç, amb molta pau, hi faig arrels, hi faig jardí.
|
||||
14. |
Avet
01:03
|
|
||
15. |
Ginesta
01:23
|
|
||
16. |
Bruc
01:45
|
|
||
17. |
Àlber
02:12
|
|
||
18. |
Teix
02:12
|
|
Streaming and Download help
If you like Llunarbori, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp